Portada

Portada

Número 299

2016

Rdglink

Consulteu els continguts complementaris de la revista impresa, i informació addicional

Rdglink

Consulteu articles i imatges que no apareixen a la versió impresa de la Revista de Girona

Vídeos

En aquest apartat podeu consultar diferents documents audiovisuals que considerem que poden ser d’interès per als nostres lectors

Dossier

Veus femenines del periodisme

Text: M. Àngels Casademont, Neus Real, Elvira Altés, Olga Morote, Carme Ramilo, Enric Mirambell, Joaquim Nadal, Miquel Fañanàs, Sílvia Espinosa

Les periodistes femenines d'abans i després de la Guerra Civil protagonitzen el dossier d'aquesta nova edició de la Revista de Girona. Des de Maria Alonso, la periodista més visible de la Girona franquista, fins a Anna Carrascal i Assumpció Cantalozella, que al final del franquisme van començar a escrivure a la revista Presència, parlem de les dones que durant tots aquells anys van fer periodisme a les comarques gironines: Aurora Bertrana, Mercè Bayona, Trinitat Aldrich, Lola Cos, Margarita Font, Adela Riera, Maria del Carme Maynegre, Angelina Compte, Llucieta Canyà, Maries Perpinyà, Pi Sunyer, Pi Ferrer, Francina Boris, Margarita Wirsing, Maria Assumpció Soler, Carmen Alcalde, Maria Rosa Prats, Maria Castanyer, Núria Clarà, Montserrat Vayreda, Alexandra, Maria Dolors Cortey, Montserrat Lunati, Maria Carme Geronés, Montserrat Tintó.


Entrevista

"Les altres modistes adaptaven els cossos a la pell, jo adaptava les pells al cos de les clientes"

Carme Mir, pelletera

Text: Xavier Cortadellas / Foto: Judit Pujadó

Com ha passat també a tants altres negocis familiars, l'empresa que heretaria Carme Mir va començar molt abans que hi arribés ella. Pare, avi i besavi eren blanquers o adobers, tot i que ella i els de casa seva n'hagin dit sempre curtidors. Encara que l'empresa hagi anat canviant també de nom: de Víctor Mir a Hijo de Víctor Mir, de Mir pelleteria fins a Carme Mir, Alta Pelleteria, ha estat sempre ubicada al mateix lloc. A la Bisbal, al principi del carrer del Pont, pas de via obligada durant segles per a tots els bisbalencs i per a tots els empordanesos del corredor de Palafrugell i de la badia de Palamós, quan volien anar a Girona o a Banyoles molt abans que arribessin també els cotxes. Però sense el bum econòmic dels anys seixanta, sense Carme Mir i el tomb que va saber donar al negoci familiar, sense els més rics de Barcelona, sense aquella època gloriosa dels anys setanta i vuitanta, quan tot era glamur i quan semblava que cada any que passava havíem de ser una mica més rics i que, per tant, també havíem d'anar una mica més ben vestits, la casa que va fundar Joan Mir, el besavi, s'hauria esllanguit fa moltes dècades.


Reportatge

Amics de la Unesco de Girona

Text: Xavier Carmaniu

El 1945, en acabar la Segona Guerra Mundial, el món va voler vacunar-se de les barbàries més grans que havia comès la humanitat contra si mateixa. Moltes persones havien entès que la pau era el camí per evitar repetir vells errors, i per això van crear l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Aquesta nova institució es va anar desplegant, i al seu redós en van créixer d'altres especialitzades en diferents temàtiques, però totes amb el mateix objectiu: "Preservar les generacions venidores del flagell de la guerra". Una d'aquestes institucions va ser l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), amb la missió clara de fomentar la pau, la solidaritat intel·lectual i moral de la humanitat a través de l'educació, la ciència i la cultura, tal com consta al seu text fundacional.


Reportatge fotogràfic

Carles Fontserè, viatge a la Catalunya aturada

Fotos: Carles Fontserè / Text: Núria Batllem Cabello

Enguany se celebra el centenari del naixement de Carles Fontserè. Mostrem la visió que va tenir de les comarques gironines en un moment ben especial per a ell.


Tribut

Narcís-Jordi Aragó Masó

Text: Josep Clara, Jordi Grau, Enric Mirambell, Jordi Dalmau, Rosa Maria Gil

La figura del periodista i literat gironí Narcís-Jordi Aragó (1932-2016), que entre altres càrrecs va ser director de la Revista de Girona entre 1985 i 2009, és recordada per Josep Clara, Jordi Grau, Enric Mirambell, Jordi Dalmau i Rosa Maria Gil.


Biografia

L'inimitable Manuel Costa-Pau

Text: Isabel Clara-Simó, Enric Pujol

Isabel Clara-Simó i Enric Pujol descriuen la personalitat i l'empenta intel·lectual de l'escriptor i editor Manuel Costa-Pau (1936-2016). "Era sobretot un home que parlava, que deixava els seus interlocutors en un silenci aquiescent", afirma Clara-Simó.


Història

On és la plaça de l'Oli, Sr. Carreras?

Text: Joan Barbarà

Història de la privatització definitiva d'un dels espais públics més emblemàtics del Barri Vell de Girona.


Lletres

Víctors, revista de l'oasi d'avantguerra

Text: Josep Clara

Feia l'exercici meritori de contemplar el món de Girona estant.


Patrimoni

El monestir de Sant Miquel de Fluvià

Text i fotos: Joaquim Tremoleda

Es compleixen 950 anys de la consagració de l'església d'aquest conjunt benedictí, una joia del romànic empordanès.


Apunts

De l'Audiovisual

Festivalitis

Text: Jordi Dorca / Dibuix: Montse Mayol

Les autoritats culturals haurien d'advertir que el consum i l'organització massiva d'aquests productes poden afectar seriosament la salut cultural del país.


Apunts

D'Art

Talent gironí a Venècia

Text: Rosa Maria Gil / Dibuix: Montse Mayol

Les obres d'àmbit gironí que s'han pogut contemplar a la Biennal són la Fundació Bunka d'Olot, la Casa Collage de Girona i la Casa a Gaüses.


Apunts

D'Economia

Els sindicats, també en crisi

Text: Teia Bastons / Dibuix: Pep Duixans

A les comarques gironines, els dos gran grans, la UGT i CCOO, han perdut quasi un miler de delegats els últims anys.


Apunts

Del Territori

Arrelar la Pleta de Saga

Text: Moisès Jordi Pinatella / Dibuix: Pep Duixans

La Cerdanya és un valor segur, però el risc que l'estereotip s'acabi imposant a una visió més rica i plural de la comarca és ben real.


Apunts

De la Girosfera

La desgràcia del TripAdvisor

Text: Blai Gasull / Dibuix: Pep Duixans

Un dels atractius de fer el turista consistia a trobar-se de tant en tant amb coses inesperades ni que de vegades tinguessin un punt malagradós.


Apunts

De Música

Com rumbeja la rumba

Text: Josep Pujol / Dibuix: Pep Duixans

Ja sabem que l'art no pot aconseguir revolucions socials, però sí pot ser agent de canvi i de transformacions valuoses.


Opinió

L'espai en que els lectors de Revista de Girona poden expressar les seves opinions i comentaris

Hemeroteca

Si voleu fer cerques avançades a l'hemeroteca feu clic aquí

Subscripció

Podeu descarregar-vos el formulari (PDF) de subscripció a la versió impresa de la Revista de Girona

Butlletí

Si voleu rebre el butlletí informatiu de la Revista de Girona a la vostra adreça electrònica ompliu el següent formulari