Portada
Número 261
2010
Rdglink
Consulteu els continguts complementaris de la revista impresa, i informació addicional
Rdglink
Consulteu articles i imatges que no apareixen a la versió impresa de la Revista de Girona
Vídeos
En aquest apartat podeu consultar diferents documents audiovisuals que considerem que poden ser d’interès per als nostres lectors
Dossier
Vicens i Vives: 100 anys
Enric Pujol, Joaquim Nadal i Carles Gorini
Jaume Vicens i Vives (Girona, 1910 - Lió, 1960) estarà d'actualitat al llarg d'aquest any per la commemoració del centenari del seu naixement i serà recordat amb exposicions i la reedició d'alguns dels seus llibres.En aquest dossier Enric Pujol revisa la vigència del pensament de l'historiador gironí i en fa una anàlisi crítica. Joaquim Nadal repassa la seva vinculació gironina i finalment Carles Gorini s'endinsa a la biblioteca que la família va cedir a la UdG.
Història
Carlemany no va conquerir Girona
Les llegendes sobre l'arribada de Carlemany van servir per prestigiar els monestirs
Enric Bassegoda
L'ocupació franca de Girona va significar un nou inici per a la ciutat i el bisbat que va quedar marcat a la memòria dels habitants. Es van crear llegendes populars que explicaven com Carlemany va conquerir la ciutat, amb la inclusió d'elements fantàstics i devocionals. Ara bé, també es va usar la figura mítica de l'emperador per a llegendes de caràcter culte, per donar prestigi a monestirs i a la seu gironina, les quals van transcendir a àmbits més elevats com la cort dels reis d'Aragó, on sabem que es va bastir tot un corpus de llegendes per prestigiar aquests reis.
Biografia
Frederic Marés, il·lusió de pedra
Escultor, col·leccionista i mestre, va viure gairebé un segle fascinat per la bellesa
Judit Pujadó
Durant la Guerra Civil, aclaparat per la destrucció d'obres d'art, va decidir donar a les ciutats de Barcelona i Figueres les seves col·leccions, de valor incalculable. Bona part dels seus esforços els va posar al servei de la reconstrucció d'edificis com la basílica de Santa Maria del Mar o les tombes reials del monestir de Poblet. Els corrents artístics dels anys 70 i 80, d'estètica ben diferent, no van contribuir a revalorar la seva obra.
Clàssics revisitats
Els pecats de Gaziel
Vicenç Pagès
En la confecció del cànon literari hi pesen els prejudicis de cada època. L'origen social, el color de la pell, el gènere i la ideologia poden ser decisius a l'hora d'incloure o excloure un determinat autor de la llista. Agustí Calvet, Gaziel (1887·1964), ho ha tingut tot en contra: era burgès, de dretes i va escriure molt en castellà. Davant la magnitud d'aquests pecats, la seva qualitat literària ha passat a segon terme.
Música
La fraternitat de Kitsch
Xavier Castillón
El grup banyolí arriba al quart de segle gràcies a la fe que hi han dipositat els seus seguidors més actius, que ja són col·laboradors i amics.
Patrimonis fràgils
Estacions de tren: tot a mig fer
Carles Gorini
Les velles estacions de ferrocarril són restes del naufragi d'un país. Els trens han marxat. En alguns casos és una metàfora; en d'altres, la crua realitat. La història del ferrocarril a Catalunya és la de la Febre d'Or, la del somni de fer un Manchester al sol de la Mediterrània contra la realitat de les crisis que provocaven fallides en cadena.
Cinema
Cineclubs en temps de multisales
Jordi Dorca
Des de fa uns anys hi ha la convicció que el cinema ha perdut la centralitat del nostre univers audiovisual. La pantalla fosca i la projecció col·lectiva i popular que van concebre els germans Lumière a poc a poc està donant pas a una projecció individual al més pur estil del cinetoscopi d'Edison. Tot i aquest context desfavorable, moltes iniciatives busquen encara el vessant més popular del cinema, basat en la projecció pública del film i la reflexió col·lectiva a l'entorn del fet fílmic. Uns dels principals promotors d'aquests actes altruistes són els cineclubs, exemples de tenacitat i bona feina en temps d'indústria, majors, 3D i multisales.
Artistes
Josep Traité, l'escultor del moviment
Joan Sala
Aquest artista és un home senzill i treballador, gens donat a la galeria, que ha practicat diverses disciplines artístiques, especialment l¿escultura, que de fet ha estat la seva professió. Josep Traité i Compte va néixer a Olot el 1935, i en aquesta ciutat ha desenvolupat la seva activitat prolífica, tant en el modelatge de figures com en formats bidimensionals. La representació de la figura humana ha estat el seu tema preferit. Continua en plena activitat creativa, ara ja allunyada dels encàrrecs empresarials.
Entrevista
"La filosofia potser no arregla el món, però sí que permet mirar-se'l des d'una certa distància"
Xavier Cortadellas
Gironina, catedràtica d'història de la filosofia per la Universitat de Barcelona, companya de Maria-Mercè Marçal, especialista i traductora de Hannah Arendt i membre de la Fundació Maria-Mercè Marçal, es mira amb una certa distància el món, conscient que la filosofia és sobretot una eina que ajuda a entendre'l. Vol fer accessible la filosofia feta per les dones i estudia els aspectes narratius que fan servir els historiadors.
Reportatge
Les consultes vot a vot
Joan Vergés, Judit Pujadó i David Coromina
Més de la meitat dels municipis gironins (140 de 221) han organitzat consultes sobre la independència. Repassem les tres onades a Girona, Olot, Jafre, Gualta i la Tallada.
Perfil
Mossèn Lluís Suriñach, pastor inesgotable
Maria Carme Doménech i Hanníbal Climent
Ha celebrat el seu centenari amb un ministeri sacerdotal que dura ja 77 anys i amb perspectives d'anar·ne sumant. Mossèn Lluís és el rector de Llanars des de 1956. Recentment ha estat honorat amb el títol de monsenyor.
Apunts
D'art
La pintura, els mitjans de comunicació i la construcció de la realitat
Magdala Perpinyà
Magdala Perpinyà revisa l'obra de l'artista madrileny Simeón Saiz, que s'ha pogut veure al Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera.
Apunts
D'arquitectura
De la N-II al PMU 13
Rosa Maria Gil i Tort
Rosa Maria Gil i Tort analitza la presentació del projecte de millora urbana del sector sud de la ciutat de Girona.
Apunts
De llibres
Cercàvem un assassí
Xavier Cortadellas
Xavier Cortadellas parla del cicle Olot, Temps de Paraules que s'ha celebrat a la capital garrotxina centrat en la novel·la negra.
Apunts
Del TGV
El que perdrem amb el TGV
Carles Gorini
Carles Gorini reflexiona sobre els canvis que suposarà l'arribada del TGV a les andanes de l'estació.
Apunts
De gastronomia
Abans tot era millor?
Salvador Garcia-Arbós
Salvador Garcia-Arbós discuteix la màxima que abans tot era millor, que es menjava i es bevia millor.
Apunts
De l'àudiovisual
Girona, pionera en 3D?
Gerard Bagué
Gerard Bagué parla sobre el projecte per instal·lar al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona un Clúster Tic-Media per atreure talent en el món de l'àudiovisual.
Apunts
Del territori
Anglès, sense vergonya
Moisès Jordi
Moisès Jordi parla sobre la carretera N-141, anomenada la carretera de la vergonya, que uneix Anglès amb Girona i l'autopista.
Taller de creació
Vist per a sentència
Textos: Carles McCgrach, Ponç Feliu i Carles Monguilod. Il·lustracions: Jordi Vergés
Reunim tres advocats i els proposem escriure tres relats.
Apunts
De la girosfera
Dolent, lleig i car
Blai Gasull
Blai Gasull reflexiona sobre el cost d'internet a l'Estat espanyol i el compara amb la resta d'Europa.
Apunts
De música
La lírica de tots
Josep Pujol i Coll
Josep Pujol analitza l'arribada de l'òpera a les sales de cinema.
Apunts
De teatre
Contra els escèptics
Núria Sàbat
Núria Sàbat reflexiona sobre l'estrena de l'obra "Dictadura-Transició-Democràcia", al Teatre Lliure de Barcelona.
Opinió
L'espai en que els lectors de Revista de Girona poden expressar les seves opinions i comentaris
Hemeroteca
Si voleu fer cerques avançades a l'hemeroteca feu clic aquí
Subscripció
Podeu descarregar-vos el formulari (PDF) de subscripció a la versió impresa de la Revista de Girona