Portada

Portada

Número 297

2016

Rdglink

Consulteu els continguts complementaris de la revista impresa, i informació addicional

Rdglink

Consulteu articles i imatges que no apareixen a la versió impresa de la Revista de Girona

Vídeos

En aquest apartat podeu consultar diferents documents audiovisuals que considerem que poden ser d’interès per als nostres lectors

Dossier

Indrets medievals oblidats

Text: Jordi Gaitx, Joan Llinàs, Pau Turón, Lluís Serrano

Les nostres terres estan profusament sembrades de restes de poblacions devorades pel temps i l'oblit. En aquest dossier veurem casos de l'edat mitjana: el temple de Malvet (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà), la singular església de Sant Romà de Sidillà (Foixà, Baix Empordà), Sant Esteve de Caulès (Caldes de Malavella, la Selva), l'assentament de Santa Creu de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà) i el poblat d'Abellars i l'església de Sant Jaume (Cantallops, Albera). També parlarem de tres masies situades als entorns de Romanyà de la Selva (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) i de la pròpia ciutat de Girona a l'època medieval.


Entrevista

"No m'adonava que em perdia una cosa essencial: la llengua catalana"

Tilbert Dídac Stegmann, catedràtic de filologia romànica i catalanòfil alemany

Text: David Pagès Cassú / Fotos: Anna Farró

Es diu que si Max Cahner era el català més alemany, Tilbert Dídac Stegmann és l'alemany més català. No són paraules gratuïtes. Tilbert Dídac Stegmann (Barcelona, 1941), catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt del Main i catalanòfil prestigiós, és una de les persones que més ha treballat per donar a conèixer Catalunya i els Països Catalans al món, de manera especial al seu país. El 8 d'abril passat va ser a Girona per presentar el seu llibre 'Ambaixador de Catalunya a Alemanya'.


Reportatge

De pobres a malalts, d'acollits a ciutadans

Text: Rosa Maria Gil

En el 350 aniversari de l'inici del nou hospital barroc de Santa Caterina recordem la institució sanitària que avui encara dóna servei amb el mateix nom. Assistirem al desplegament de l'assistència provincial de Girona, en gran part gestada a l'edifici barroc que ara celebrem, i liderada per la Diputació de Girona.


Reportatge fotogràfic

Martí Amiel, el col·leccionista del temps

Fotos: Claudi Valentí / Text: Celeste Juan

En una societat que camina cada vegada més de pressa, en la qual els fabricants lluiten per treure novetats constantment al mercat, hi ha persones que treballen cada dia per recordar-nos el valor històric que tenen les peces més antigues. Martí Amiel, resident a Figueres, té col·leccions particulars de rellotges, de ceràmica, de llibres i d'enciclopèdies, de pintura, de material esportiu, de productes d'agricultura, d'LP... de tot i més. Però, d'entre tot el material que forma la seva vasta col·lecció, aprecia especialment els rellotges.


Biografia

El creador de Mnemosyne al cap de Creus

Antoni Pitxot, pintor i guardià de la memòria de Salvador Dalí

Text i fotos: Mariona Seguranyes

Aquest mes de juny ha fet un any que ens deixava l'Antoni Pitxot, íntim amic i col·laborador de Salvador Dalí, que ha preservat la memòria del geni empordanès en el Teatre Museu Dalí fins al darrer moment. Diversos homenatges impulsats des de la Fundació Gala Salvador Dalí, l'Ajuntament de Cadaqués i els Amics dels Museus Dalí en aquests darrers mesos ens han rememorat la seva figura, la seva empremta notable en l'àmbit de l'art català i en la constel·lació daliniana. La seva obra arrossega, avui més que mai, l'herència simbolista, onírica i màgica de l'art català. La seva desaparició és una absència notable com a memòria de la tradició artística a Catalunya i com a pintor dels paisatges petris del cap de Creus.


Música

Ramon Basil, músic, compositor i director de coral

Text: Inés Padrosa

La Cobla Ciutat de Girona, mitjançant l'edició de diversos CD, recupera el patrimoni musical dins el programa Fonoteca de la Cobla. Aquest 2016, tots els esforços s'han centrat a recuperar el llegat de qui ha estat la baula de la nissaga Basil.


Patrimoni

El conreu de l'arròs a Empúries i a l'Escala

Text: Lurdes Boix

Durant el segle xv la plana de l'Empordà, regada pels rius Ter i Daró al sud, i pel Fluvià i la Muga al nord, es va transformar en un verger de camps d'arròs. Els arrossars varen configurar un nou paisatge, amb una xarxa de canals de rec, i varen determinar l'edificació de noves masies, molins i graners.


Perfil

Josep Tero, cantautor de la Mediterrània

Text: Ramon Moreno

El 1986, Josep Tero va publicar el seu primer treball discogràfic. Han passat trenta anys i el cantautor escalenc segueix a peu del canó, damunt dels escenaris, amb la seva guitarra als braços i una pila de cançons i poemes al sarró.


Un entre 750.000

Mariano Anglada i Camps

Per les galeries del record. Les mines de Surroca

Text i fotos: Judit Pujadó

Va ser miner des dels 14 als 25 anys. Perquè el seu pare també n'era. Perquè, arribat el moment, va preferir continuar a la mina com a quinto que fer el servei militar a Sidi Ifni. «Aquí, als anys quaranta, hi havia hagut fins a 300 quintos treballant. El carbó es considerava material de guerra».


Apunts

D'Economia

Cara i creu de l'atur

Text: Teia Bastons / Dibuix: Marc Vicens

Qui més qui menys sap que durant els últims anys s'ha disparat el nombre de gironins que treballen a l'estranger.


Apunts

Del Territori

Sarrià de Ter, km 0

Text: Moisès Jordi Pinatella / Dibuix: Marc Vicens

Turisme i Sarrià de Ter no semblen, a priori, dos conceptes fàcils de vincular.


Apunts

De la Girosfera

L'escarni públic

Text: Blai Gasull / Dibuix: Marc Vicens

El ressò que es fan els mitjans tradicionals de tot el que passa a la xarxa contribueix poc a desincentivar els trolls.


Apunts

De Música

La GIOrquestra, la màquina d'interpretar

Text: Josep Pujol / Dibuix: Marc Vicens

Quina és la recepta del seu èxit? A més dels mèrits del seu director titular, el seu equip treballa com ho ha de fer una empresa cultural del segle xxi.


Apunts

De Societat

L'habitatge, primer

Text: Toni Vilà / Dibuix: Marc Vicens

El món local ha estat molt actiu i proper als casos de desnonaments, pugnant per aconseguir habitatges.


Opinió

L'espai en que els lectors de Revista de Girona poden expressar les seves opinions i comentaris

Hemeroteca

Si voleu fer cerques avançades a l'hemeroteca feu clic aquí

Subscripció

Podeu descarregar-vos el formulari (PDF) de subscripció a la versió impresa de la Revista de Girona

Butlletí

Si voleu rebre el butlletí informatiu de la Revista de Girona a la vostra adreça electrònica ompliu el següent formulari