Portada

Número 258

2010

Sumari

Rdglink

Rdglink

Vídeos

Dossier

Joves que volen canviar el món

Judit Pujadó, Natàlia Iglesias i Jordi Vergés

Joves que militen en moviments independentistes, antiglobalització, ecologistes i en tot tipus d'entitats, associacions, grups o moviments socialment compromesos. Joves inquiets, convençuts que hi ha encara coses per les quals val la pena lluitar i que trenquen l'estereotip del jove consumista, conformista i passota.

Reportatge

Viquipèdia: l'enciclopèdia més lliure

Un aparador global per la cultura catalana

Judit Pujadó

L'octubre del 2009 es van reunir a Figueres al voltant de vint viquipedistes catalans, petita part d'un conjunt de més de mil voluntaris que han aconseguit posar la Viquipèdia en català entre les millors. L'Amical Viquipèdia és l'arma que han creat per difondre l'enciclopèdia digital i aconseguir més voluntaris per ampliar-ne els continguts i millorar els ja existents.

Entrevista

Xevi Xirgo i Jordi Xargayó

Text: Gerard Bagué Fotos: Claudi Valentí

Els directors dels dos diaris de les comarques gironines han acceptat per primer cop una entrevista conjunta on parlen de periodisme, de pressions polítiques i econòmiques o de les diferències entre els seus mitjans, tot confrontant opinions no sempre coincidents. Uns dies després d'aquesta trobada, Xegi Xirgo ha deixat el seu càrrec per dirigir l'Avui, adquirit pel grup El Punt.

Història

I els besavis, d'on eren?

Apunts per a geneologistes gironins

Text: Dani Vivern Fotos: Eduard Punset

Fa vint anys, quan vaig començar a fer recerques absolutament amateurs sobre els meus avantpassats escampats per les comarques de Girona, es va imposar immediatament la consulta als fons de l'Arxiu Diocesà. Va ser un procés iniciàtic a tot un univers de llibres parroquials - baptismes, confirmacions, matrimonis, òbits- i d'altres materials, pacientment ordenats pel Dr. Josep M. Marquès, fins a aconseguir dominar la misteriosa màquina lectora de microfilms. Érem pocs, pacients i pobres en recursos. Per als genealogistes gironins -aficionats o no- les coses han canviat molt des de llavors.

Cinema

El misteri de 'Cabezas cortadas'

Una pel·lícula antifeixista concebuda dins del mateix ventre del feixisme

Text: Jordi Arbonés, Nif Fotos: Colita i Claudi Valentí

A l'Empordà s'hi han rodat moltes pel·lícules. Algunes de molt famoses han deixa petja a la població i han entrat a formar part de l'imaginari col·lectiu. D'altres, no. Cabezas Cortadas (1970), dirigida per Glauber Rocha, produïda per Pere Fages i filmada a Sant Pere de Rodes, el cap de Creus i Castelló d'Empúries, és avui una pel·lícula oblidada i molt difícil de veure.

Clàssics revisitats

Pla, novel·lista proustià

Nocturn de primavera de Josep Pla

Vicenç Pagès

El primer malentès és presentar Josep Pla (1897-1981) com un pagès amb boina que sempre tenia als llavis la paraula collonada. El segn malentès és considerar-lo un periodista interessat en la realitat i no un escriptor que, com tants altres, va optar pel periodisme com a mal menor.

Patrimoni

El Pení transforma la seva imatge

Les dues esferes d'aquesta base s'han desmantellat per a la instal·lació del nou radar

Assumpta Martínez

Durant cinquanta anys la muntanya del Pení va oferir un perfil característic. Dalt de tot, al puig Simonets, dues esferes dominaven l'horitzó, mentre que al seu interior, protegit com un nadó, es trobava el radar - analògic - encarregat de vetllar per la "seguretat de la pàtria". Però com a les ràdios, als rellotges o a la televisió, també al radar empordanès li ha arribat l'era digital, i amb aquesta una dràstica remodelació, que a banda del canvi paisatgístic, duu associada una important reducció del personal militar de la base, fundada per l'exèrcit nord-americà l'any 1959.

Perfil

Albert Jorquera, una joia a la porteria

Xevi Masachs

Amb naturalitat i tranquil·litat i sense fer soroll: així ha anat assumint els punts àlgids i els moments més durs de la seva trajectòria futbolística l'Albert Jorquera Fortià. Ha tornat a Girona per jugar a segona divisió amb la mateixa honestedat, serenitat i esperit de sacrifici amb què va treballar al Camp Nou, on no es va queixar mai, tot i la seva suplència. Quan va arribar al primer equip del Barça, fita que veia gairebé inabastable, no va perdre el nord i va acabar els estudis orientats a la joieria, la seva futura professió.

Artistes

Jesús Carles de Vilallonga, l'artista que fixa les cares ocultes de la realitat

Sebastià Goday

Jesús Carles de Vilallonga posseeix un estil inconfusible que permet reconèixer les seves filigranes artístiques a primer cop d'ull. Té un estil forjat en el treball sistemàtic i una biografia plena de vicissituds, algunes de controlades pels sentits, altres per l'atzar. El seu treball, però, sempre ha estat regit per un llenguatge universal i unes imatges entenedores, tant a Girona com en la impol·luta Montreal o a la seva Barcelona actual -la millor ciutat de la Mediterrània, segons em diu-; és un treball de taller basat en la constància i en el respecte al client, ple de matisos i reptes, de formats artístics de tota mena i amb la voluntat inesgotable de transmetre el seu món personal amb les imatges i els subterfugis que proporciona la crua realitat.

La memòria

Els poetes dels setanta

Narcís-Jordi Aragó

Narcís-Jordi Aragó recorda el debat a l'entorn de la poesia als anys setanta.

Apunts

De música

Tres heterodoxos

Josep Pujol i Coll

Josep Pujol i Coll parla de tres músics gironins hetereodoxos: la cantant Sílvia Cruz, el compositor Siso Coromina i la cantautora Maria Rosa.

Apunts

De llibres

La vida de la difunta

Xavier Cortadellas

Xavier Cortadellas reflexiona sobre la situació actual de la poesia.

Apunts

de Gastronomia

Formatges: Garrotxa

Salvador Garcia-Arbós

Salvador Garcia-Arbós reivindica els formatges de la Garrotxa.

Apunts

Del territori

Viure a Can Fornaca

Moisès Jordi

Moisès Jordi escriu sobre les urbanitzacions aïllades, com Can Fornaca a Riudarenes.

Arts

Josep M.Bohigas, l'escultor oblidat

Músic, banyolí, gracienc i sobretot escultor

Text: Quim Fernàndez i Callís

Josep Maria Bohigas i Masoliver (Banyoles, 1906-Barcelona, 1971) és l'autor de les estàtues de sant Pere i sant Pau que flanquegen l'entrada gran de la Catedral de Girona. Format a l'escola d'Olot, va ser deixeble de Josep M.Camps a la Llotja de Barcelona, on més tard fou professor de policromia. Les seves obres, la majoria de caràcter religiós, destaquen per una tècnica especial que deixa entreveure el solc de la gúbia. Se sap poc de l'obra civil que produí, però és sabut que va col·laborar, i probablement esculpir, amb Frederic Marquès i Josep Clarà. Té l'obra escampada i poc estudiada arreu de Catalunya, a la península i en alguns indrets d'Amèrica Llatina.

Patrimonis fràgils

Sèquies i recs

Anna Ribas

El petit però ric patrimoni hidràulic (preses, rescloses, sèquies, recs...) del país testimonia l'intens aprofitament que han tingut els nostres rius al llarg de la història. Però aquest patrimoni encara no gaudeix del reconeixement i la valoració que comencen a tenir els grans edificis o conjunts del patrimoni industrial vinculat a l'aigua.

Economia

De la caixa de la postguerra a la fusió

Caixa Girona complirà 70 anys d'història el 2010

Text: Oriol Fotos: Fons Caixa Girona

Al llarg del primer trimestre de 2010 s'espera que es completi la fusió de Caixa Girona, Caixa Manlleu, Caixa Terrassa i Caixa Sabadell, si els òrgans de govern de les respectives entitats així ho decideixen. A la pràctica, aquesta integració suposarà la desaparició de les entitats d'estalvis preexistents. D'aquesta manera es posarà fi a 70 anys d'història de la Caixa d'Estalvis Provincial de Girona.

Societat

Sopa per a tothom

Cent anys al servei dels desemparats de Girona

Text: Josep Pastells Fotos: Marçal Molas

L'expressió 'estar a la sopa' equival a trobar-se arruïnat o mancat accidentalment de diners. Aquest, però, és només un dels problemes que aclarapren els usuaris del Centre d'Acolliment La Sopa, gent sense sostre i sense llar acostumada a conviure amb la solitud, l'angoixa i el patiment. Són persone marginades i enfonsades en la pobresa més extrema, sovint sense cap autoestima i víctimes d'alguna patologia mental o addicció.

Taller de creació

La construcció del text

Text: Joaquim Español, Carles Sanjosé i Arcadi Pla Il·lustracions: Quico Hereu

Joaquim Español, Carles Sanjosé i Arcadi Pla, tots ells arquitectes, parlen de la creació en la poesia, la música i l'arquitectura. Els textos s'acompanyen de les il·lustracions de Quico Hereu, també arquitecte i pintor.

Apunts

De la girosfera

L'Odisfera

Blai Gasull

Blai Gasull explica l'odiosfera, on s'agrupen una trentena de blocaires catalans.

Apunts

De l'àudiovisual

La neu falsa de TV3

Gerard Bagué

Gerard Bagué reivindica la figura del defensor de l'audiència creada per la Corporació Catalana i explica la seva relació amb una neu falsejada en un informatiu de TV3.

Apunts

D'art

Josep Claret: modernitat artística i funcionalitat

Jordi Font

Jordi Font recorda la figura de l'arquitecte Josep Claret.

Apunts

D'arquitectura

Construint identitats a París

Rosa Maria Gil i Tort

Rosa Maria Gil i Tort parla de l'exposició sobre l'arquitectura catalana que s'ha pogut veure a París.

Apunts

De teatre

Xicu Masó, entre la diversió i la devoció

Núria Sàbat

Núria Sàbat parla del treball teatral de Xicu Masó.

Apunts

Del TGV

Cinc-cents camions

Carles Gorini

Carles Gorini analitza el paper dels camions en les obres de construcció del TGV a la ciutat de Girona.

Opinió

Hemeroteca

Subscripció

Butlletí