Portada

Portada

Número 317

2019

Rdglink

Consulteu els continguts complementaris de la revista impresa, i informació addicional

Rdglink

Consulteu articles i imatges que no apareixen a la versió impresa de la Revista de Girona

Vídeos

En aquest apartat podeu consultar diferents documents audiovisuals que considerem que poden ser d’interès per als nostres lectors

Dossier

Les galeries d'art

Text: Narcís Selles, Maria Lluïsa Faxedas, Jaume Fàbrega, Eudald Camps, Jaume Vidal, Mariona Seguranyes, Victor López, Cristina Masanés, Eva Vàzquez, Pere Noguera, Enric Ansesa, Carme Sanglas, Jordi Mitjà

Una de les peces importants de mediació entre l’art i la societat han estat i són les galeries d’art, estructures mercantils amb un paper altament rellevant en el desenvolupament de la modernitat artística. Aquests centres, que tenen a favor seu el factor de la proximitat i l’accés directe a les obres, poden representar un paper destacat en la descoberta de nous talents, en la consolidació de trajectòries o en la reavaluació de pràctiques oblidades o desateses. I també poden contribuir a dinamitzar el teixit cultural i econòmic del lloc on estan instal·lats.


Entrevista

"Guanyar diners està bé, però ser de dretes, com a projecte polític, no té ni cap ni peus"

Text: Jordi Grau / Fotos: Josep Maria Oliveras

Forma part d’una generació de gironins que van ser molt actius durant la dictadura i que no han deixat mai d’actuar com a referents d’una ciutat que estimen i pateixen, ni en aquell temps, ni quan va arribar la transició, ni ara, en un moment d’un cert desencant. Joan Ribas Feixas (Girona, 1937) és empresari, director de teatre, propietari de la Sala La Planeta i figura clau en els mitjans de comunicació que ens expliquen com a ciutat i com a país: Vida Catòlica, Ràdio Girona, Presència i El Punt. Es declara creient però poc practicant, d’esquerres, i pensa que ja li ha arribat l’hora de passar a ser espectador del temps que ens toca viure.


Reportatge

El GEiEG fa cent anys

Text: Joaquim Nadal

Es compleixen ara, la tardor de l’any 2019, cent anys de l’acte fundacional del GEiEG. El GEiEG és un dels pilars fonamentals de la Girona contemporània. La seva existència està plenament incorporada i arrelada a l’imaginari contemporani de la ciutat; és com un fet adquirit. Cada dia centenars de persones, gironins i gironines de totes les edats, s’adrecen a les seves instal·lacions per practicar-hi individualment o col·lectivament el seu esport preferit.


Reportatge fotogràfic

L'ADF de l'Estany, més necessària que mai

Text i fotos: Kim Gibert Mir

A l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de l’Estany hi estan adherits deu dels onze municipis de la comarca del Pla de l’Estany, excepte Vilademuls, que està agrupat amb Viladasens i formen l’ADF de Cinyana. El grup d’intervenció és al pla de Martís i està dotat amb dos vehicles 4x4, equipats per a l’actuació més immediata i per donar suport als Bombers de la Generalitat de Catalunya, amb els quals es comuniquen per ràdio digital, en tasques de suport a l’extinció.


Societat

El procés migratori, explicat des d’una experiència artística

Text: Sara Montesinos / Fotos: Martí Albesa

La ciutat de Girona va obrir l’any passat quatre nous centres residencials d’acció educativa (CRAES) per acollir-hi menors d’edat en diverses situacions de vulnerabilitat, entre ells, els menors que migren sols. També a Caldes de Malavella s’ha generat un espai per als que tenen divuit anys complerts. Malgrat la disputa continuada sobre si les institucions fan o no fan tot el que poden, l’organització popular continua relacionant diverses persones de la ciutat i apostant per espais de cohesió col·lectius.


Biografia

Pere Verdaguer, un català banyat per la Il·lustració francesa

Text: Pep Vila

Pere Verdaguer Juanola (1929-2017), homenatjat el passat Sant Jordi en l’esmorzar literari de la Generalitat a Girona, va néixer a Banyoles però es va haver d’exiliar a Perpinyà. Amic de la lletra impresa, ensenyant, novel·lista, poeta, conferenciant, dialectòleg, estudiós de la llengua i la literatura catalanes i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser un dels impulsors més importants del manteniment de la consciència catalana al Rosselló.


Lletres

Literatura gironina de seminari

Text: Jose Luis Bartolomé

El seminari tridentí o conciliar de Girona es va erigir el 1589. Des d’aleshores són incomptables les fornades d’exseminaristes i capellans que varen aportar les seves llavors, obres, actes i testimonis de fe perquè Girona esdevingués una ciutat amb fama de levítica, subordinada a les esferes del poder eclesiàstic. Miquel Llor batejaria Vic com la ciutat dels sants amb la seva novel·la Laura (1931). Josep Maria Gironella situaria la seva novel·la magna en una petita capital de província que destacava, en part, pels trets substantius de la seva religiositat.


Història

Sant Grau, una història d’hostes, pelegrins i malalts

Text: Mercè Mundet

El conjunt format pel santuari de Sant Grau i la masia annexa, a més de 400 metres d’altura i amb vistes al mar, és un dels llocs més emblemàtics de Tossa de Mar. Segles enrere, a Sant Grau s’hi hostatjaven pelegrins i malalts, i en la dècada dels anys seixanta del segle passat hi va haver un establiment hoteler de primera categoria.


Artistes

Toni Tort, l'enamorat del llapis

Text: Joan Sala / Fotos: Salvador Comalat

Toni Tort i Santos (Olot, 1962) s’autodefineix com un enamorat del llapis de dibuixar. Es considera sobretot un dibuixant figuratiu, i porta sempre un llapis a la butxaca per utilitzar en qualsevol moment.


Apunts

De Ciència

Text: Joan Miró / Dibuix: Montse Mayol

Tres exemples que connecten el costum social en la manera de vestir i el desenvolupament de la ciència i la tecnologia.


Apunts

D'Art

Text: Eva Vàzquez / Dibuix: Montse Mayol

Les nostres places i els nostres carrers són plens d’obres d'un estil que perpetua models sinistres de tan obsolets.


Apunts

De Llengua

Text: Blai Gasull / Dibuix: Montse Mayol

La preocupació per la mort del català és un maldecap que s’ha mantingut al país ininterrompudament des de fa més d’un segle.


Apunts

De l'Audiovisual

Text: Jordi Dorca / Dibuix: Montse Mayol

Vull reivindicar la resistent tasca dels que encara creuen en la idea de veure cinema com una experiència col·lectiva.


Opinió

L'espai en que els lectors de Revista de Girona poden expressar les seves opinions i comentaris

Hemeroteca

Si voleu fer cerques avançades a l'hemeroteca feu clic aquí

Subscripció

Podeu descarregar-vos el formulari (PDF) de subscripció a la versió impresa de la Revista de Girona

Butlletí

Si voleu rebre el butlletí informatiu de la Revista de Girona a la vostra adreça electrònica ompliu el següent formulari