Portada

Número 259

2010

Sumari

Rdglink

Consulteu els continguts complementaris de la revista impresa, i informació addicional

CiberRdG

Dossier

Manual de l'ofici de periodista

Textos: Narcís-Jordi Aragó i Rafael Nadal

Narcís-Jordi Aragó (Girona, 1932), periodista i director de la Revista de Girona durant el període 1985-2009, va rebre fa uns mesos a Girona el premi Ofici de Periodista, concedit pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, com a reconeixement a la seva trajectòria professional. Durant la cerimònia d'entrega del premi, a la Fontana d'Or de Girona, va pronunciar una conferència que, a partir de les seves experiències, constitueix una mena de manual pràctic de l'ofici de periodista. Revista de Girona publica aquest text juntament amb el del parlament de Rafael Nadal, director del diari El Periódico de Catalunya entre el 2006 i el 2010, que en el mateix acte va explicar el seu inici professional al costat de Narcís-Jordi Aragó, del qual va reconèixer el mestratge.

Reportatge

Els professionals de la cultura

Text: Jordi Dorca Fotos: Pau Savall

La cultura ha adquirit un paper preponderant en la societat dels darrers anys: s'han oberts nous equipaments, s'han multiplicat les iniciatives culturals i ha augmentat el consum cultural de manera notable. Els caps visibles d'aquest auge són els artistes, creadors o pensadors, però a l'ombra hi ha uns professionals que s'han dedicadat a fer funcionar els engranatges d'aquesta fràgil i controvertida matèria. Són els gestors culturals.

Entrevista

"Sempre havia dit que volia veure què hi havia més enllà dels Pirineus"

Text: Xavier Cortadellas Fotos: Eduard Punset

Patricia Kipping no sabia res de Catalunya quan va conèixer John Langdon-Davies. Van venir-hi a viure el 1950. En John, el seu marit, ja havia viscut a Ripoll, a Sant Feliu de Guíxols i a la Catalunya republicana, durant la Guerra Civil. Havia conegut Josep Pla i Marià Manent i Ventura Gasol i Carles Riba... I havia escrit Dancing Catalans que és, segons Josep Pla, el millor assaig que s'ha escrit mai sobre la sardana, tot i que va molt més enllà de la nostra dansa.

Biografia

El secretari de Carlos Gardel

Text: Marina Puig

El bisbalenc Josep Plaja, Joe, va anar a Amèrica, va treballar amb Carlos Gardel i va sobreviure a l'accident d'avió en què va morir el rei del tango.

Història

Hilari Arlandis, polític comunista

Carla Ferrerós i Natàlia Carbonell

El 3 de febrer de 1939 va morir en un bombardeig a Figueres Hilari Arlandis, un comissari polític que va dedicar gran part dels seus 51 anys a luitar per la classe obrera. Casat amb la mestra empordanesa Joana Colom, va ser fundador del PSUC i fundador i director de l'Escola de Comissaris Polítics de Sant Cugat del Vallès.

Història

Les Voltes: la llibreria resistent

Guillem Cabezas

La imatge de la llibreria Les Voltes de la plaça del Vi de Girona - l'única de Catalunya que ven llibres i revistes exclusivament en català - no es pot dissociar de la figura del que va ser la seva ànima durant més de 40 anys: Feliu Matamala i Teixidor. Desaparegut el novembre passat als noranta-set anys, va ser un ferm defensor de la llengua i la cultura catalanes.

Periodisme

Les ràdios parroquials a la diòcesi de Girona

Àngel Rodríguez

A la diòcesi de Girona hi ha hagut tres emissores sorgides de les parròquies. L'impuls dels rectors i l'ajuda del jovent les van fer viables. El principal objectiu d'aquestes emissores va ser, en un primer moment, oferir als malalts i a les persones grans el rosari i la missa.

Cinema

Edmon Roch, cineasta vocacional

Dani Chicano

Ikiru Films és la productora cinematogràfica amb seu a Barcelona fundada per Edmon Roch, que el desembre passat va estrenar el documental 'Garbo, l¿espia', el qual ha tingut la millor acollida d¿un documental a l¿Estat des de La pelota vasca (2003), de Julio Medem. Roch, estudiós del cinema, amb una concepció poc convencional de la seva feina, marcada per la responsabilitat i el compromís amb la seva obra, també és productor executiu dels films Bruc, una pel·lícula d¿aventures que es basa en la llegenda del timbaler del Bruc, i Lope, basat en la vida del poeta i dramaturg castellà Félix Lope de Vega. Totes dues pel·lícules s¿estrenaran el darrer quadrimestre d¿aquest any.

Clàssics revisitats

Mamífers a la catedral

Vicenç Pagès

Vicenç Pagès revisita 'Josafat' de Prudenci Bertrana.

Perfil

Joan Peracaula, mestre de l'electrònica

Text: Pere Joan Sureda Fotos: Martí Artalejo

El 1959 va acabar la carrera d'enginyer industrial a l'Escola Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, però des de petit portava a dintre la inclinació per jugar amb els recorreguts i capricis dels electrons. El 1965 va treure per oposició la càtedra de regulació automàtica i calculadores. Ha ensenyat aquesta nova especialització tecnològica a les escoles superiors d'enginyers industrials: a la de Madrid, els primers anys; i a la de Barcelona, fins avui.

Taller de creació

Traduccions impossibles

Textos: Xavier Lloveras, Albert Torrescasana, Ernest Riera i Josep Domènech Il·lustracions: Vanesa Zaro

Reunim quatre traductors i els posem davant el repte d'escriure sota el lema Traduccions impossibles

Patrimonis fràgils

La fragilitat dels refugis pirinencs

Joaquim M. Puigvert

Els refugis d'alta muntanya per a excursionistes i alpinistes construïts durant les primeres dècades del segle XX són, sens dubte, un dels patrimonis arquitectònics més fràgils de les comarques pirinenques. Les ruïnes del vell refugi d'Ulldeter que projectà el 1907 Jeroni Martorell per al Centre Excursionista de Catalunya (CEC) en són una prova ben punyent.

Arquitectura

Una proa rumb al segle XXI

Eudald Camps

Crònica fotogràfica de la transformació de l'hospital Santa Caterina en seu de la Generalitat a Girona.

Artistes

Jordi Curós, de les avantguardes al figuratiu

Joan Sala

Jordi Curós va ser un dels artistes més trencadors del panorama català de mitjan segle xx, interessat per totes les manifestacions artístiques d'avantguarda. Va ser dels pintors de les comarques gironines que van aportar, en el seu moment, una obra més innovadora, que va tenir una bona projecció i li va permetre ampliar estudis a París. En els darrers temps ha adoptat una línia figurativa.

La memòria

Somni i malson de "la gran Gerona"

Narcís-Jordi Aragó

Narcís-Jordi Aragó recorda com, a mitjans del segle xx, va crèixer el somni entre les autoritats municipals de Girona d'engrandir la ciutat i dotar-la d'un nou aspecte. Era el somni de "la Gran Gerona".