Portada

Número 254

2009

Sumari

Rdglink

Dossier

La Guerra Civil subterrània.Refugis contra les bombes

Coordinació: Judit Pujadó

Enguany commemorem els 70 anys del final de la Guerra Civil. Dels prop de mil dies que va durar el conflicte, els pitjors retrats són els dels bombardeigs aeris. Per primer cop a la història, la tècnica permetia bombardejar des de l'aire, implacablement, l'enemic. Al cap de 70 anys del final de la Guerra Civil, encara queden a les comarques gironines uns quants refugis antiaeris. Visitar-los no és fàcil, però alguns ajuntaments en preveuen la rehabilitació.

Reportatge

El secret dels esperits

Text: Jordi Arbonés NIF Fotografia: Claudi Valentí

De vegades, quan donem una ullada al passat descobrim coses impensades, com ara que a les comarques gironines hi ha hagut un important corrent espiritista. Això ens sorprèn, però en una altra època no solament era habitual sinó que formava part d'un moviment més ampli. Al segle XIX es vivia un moment d'expansió en el qual s'aplegaven forces heterodoxes que s'enfrontaven amb el pensament retrògrad que sotmetia la societat.

Entrevista

"Tenim una democràcia descolorida que ens anestesia l'esperit crític"

Text: Gerard Bagué Fotografia: Pep Iglésies

Amb el seu aspecte messiànic i afable, es fa difícil de creure que Joan Surroca i Sens (Torroella de Montgrí, 1944) tingui enemics capaços de trencar-li el vidre d'una finestra amb una pilota de golf o de manipular la seva foto a Internet per barrejar-la amb imatges espanyolistes, pornogràfiques o religioses. La radicalitat de pensament i la contundència expressiva d'aquest empordanès que va passar de professor d'institut a museòleg i de parlamentari de Ciutadans pel Canvis a activista social no deixa indiferent ningú.

Història

Camps i Arboix, polític a contravent

Text: Quim Torra i Pla

Qui va ser Camps i Arboix? Advocat, historiador, amic de Nicolau d'Olwer, Carles Rahola o Rafael Masó, de Claudi Ametlla, Jopse Irla o Rovira i Virgili, periodistes de tantes aventures editorials gironines, l'home d'Acció Catalana a Girona primer i d'Esquerra Republicana després, alcalde de la ciutat en dues ocasions...Però ja no ens en recordem. L'hem perdut.

Història

Els gironins d'Antonio Machado

Text i fotos: Dolors Bosch Vich

A la Revista de Girona, el març-abril de 1989, amb motiu dels 50 anys de l'èxode republicà, vam tractar les relacions d'amistat que Antonio Machado i la seva família mantingueren en el llarg camí de l'exili, entre Barcelona i Cotlliure. Avui, en el setantè aniversari d'aquell periple, ens volem fixar específicament en els contactes poc coneguts que tingueren amb persones de les comarques gironines.

Arts

Sadurní Brunet, creador modernista

Text: Joan Sala

El juliol de 2006 es va signar un conveni entre l'Ajuntament d'Olot i Jordi Brunet i Forasté pel qual aquest darrer feia donació i cessió de drets a la ciutat de l'important fons fotogràfic i documental del seu pare. Ara tot aquest material està comptabilitzat, digitalitzat i en procés de documentació per part de l'Arxiu d'Imatges d'Olot, que el posarà així a l'abast de tothom.

Patrimoni

Conservardor de l'art gironí

Text: Eduard Puig Vayreda

Joan Subias va dedicar tota la seva vida a la preservació i reivindicació dels grans monuments històrics.

Lletres

La formiga previsora de la façana de La Caixa

Text: Dolors Condom Fotografia: Jordi S.Carrera

L'arquitecte Rafael Masó va emprendre, el 1922, la reforma de l'edfici del carrer de Santa Clara núm.9, destinat a acollir la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l'Estalvi i també, aleshores, l'Institut de la Dona que Treballa. En els frisos decoratius sota la cornisa de les façanes del carrer de Santa Clara i del carrer Nou hi figuren uns mots en llengua llatina molt escaients per a la institució que avui coneixem amb el nom de La Caixa.

1808-1809

Els irlandesos, els oblidats dels setges

Text: Joan Barbarà i Oisin Breatnach

Tres-cents soldats d'ascendència irlandesa formaven el primer batalló del regiment Ultònia, integrat a la guarnició militar de Girona l'any 1808. En plena commemoració del bicentenari de la guerra del Francès, crida l'atenció el fet que entre els nombrosos actes celebrats i els que encara queden per realitzar, no s'hagi fet pràcticament cap referència al paper cabdal que varen jugar en el conflicte unitats militars formades per irlandesos.

Societat

Història d'un anunci

Text: Joan Capdevila

Un ciutadà anònim oferia 500 euros a qui demostrés l'existència d'un tracte de favor als immigrants d'Olot per part de l'administració. L'advocat olotí Joan Capdevila repassa en aquest article la sorprenent proposta que va arribar al seu bufet i n'analitza les reaccions.

Apunts

Del TGV

Text: Carles Gorini

Carles Gorini repassa la figura del gironí Lluís Batlle i Gargallo, enginyer a la RENFE i jubilat fa poc.

Apunts

Gastronomia

Text: Salvador Garcia-Arbós

Salvador Garcia-Arbós reivindica la importància per a la ciutat de Girona i les comarques gironines d'acollir el Fòrum Gastronòmic.

Apunts

Audiovisual

Text: Gerard Bagué

Gerard Bagué defensa la inclusió del català en films rodats a Girona i Catalunya.

Apunts

Girosfera

Text: Blai Gasull

Blai Gasull explica la utilitat dels blocs per ensenyar i compartir col·leccions musicals particulars

Apunts

Teatre

Text: Núria Sàbat

Núria Sàbat recorda la figura del periodista Gonzalo Pérez de Olguer.

Apunts

Llibres

Text: Xavier Cortadellas

Xavier Cortadellas parla de la proliferació de premis literaris a les comarques gironines i del fet que un autor, amb un mateix conte, guanyi diversos premis.

Apunts

Arquitectura

Text: Rosa Maria Gil i Tort

Rosa Maria Gil Tort parla dels efectes que el temporal hivernal va provocar a les comarques gironines.

Apunts

Art

Text: Magdala Perpinyà i Gomba

Magdala Perpinyà i Gomba defensa el paper del Museu de l'Exili a reivindicar el compromís social de l'art.

Apunts

Música

Text: Josep Pujol i Coll

Josep Pujol i Coll repassa la figura del músic Isaac Albéniz.

Apunts

Territori

Text: Moisès Jordi Pinatella

Moisès Jordi Pinatella parla de la rehabilitacio del barri vell d'Olot i defensa la recuperació d'aquest espai per als olotins.

Cròniques

Cròniques de comarques signades per Joan Ferrerós (Alt Empordà), Gerard Prohias (Baix Empordà), Joan Sala (Garrotxa), Dani Vivern (Gironès), Xavier Xargay (Pla de l'Estany), Josep Maria Sebastián (Ripollès i Cerdanya) i Joan Domènech (Selva).

Perfil

Ernest Costa, fotògraf transhumant

Text: Xavier Cortadellas Fotografia: Eduard Punset

De petit, la Lluïsa Costa, una seva tia que va ser generala de les monges de Sant Josep, va dir-li que havia nascut per ser capellà. L'Ernest va contestar que no. Va ser un "no" tan estentori qu deu ser un dels pocs crits que ha fet a la seva vida. "Ja em devia veure essent cardenal o bisbe", ens explica. De gran, s'ha guanyat la vida fent de fotògraf. Anant pel món i retratant paisatge i gent: captant-ne la llum i les ombres, les formes i les textures, els colors de la terra i el cel, amb els seus dolls d'esplendor i les seves tardors d'agonia.

Patrimonis fràgils

Les celleres medievals

Text: Elvis Mallorquí

Gairebé ningú sap que als segles XIII i XIV, a l'entorn de la capella de Santa Maria de Montnegre, a Quart, hi va haver una cellera. No ho sap el masover de Can Jaques, que hi té l'hort, ni el propietari dels terrenys, el bisbat de Girona. De fet, qui sap avui què és una cellera? Ni el Diccionari català-valencià-balear, que diu que una cellera era una dona que arreglava les celles i el pèl de les senyores, ni cap altre diccionari expliquen què era una cellera a l'edat mitjana

Interiors

L'Amistat

Text: Narcís Sureda Fotografia: Jordi S.Carrera

Narcís Sureda parla de l'antic Centre Cultural L'Amistat de Girona.

Artistes

Rafael Bataller, la pintura i la felicitat

Text: Sebastià Goday

La pintura de Rafael Bataller (Barcelona, 1920) s¿orienta en el paisatge i pel paisatge. En Rafael pinta la felicitat que li produeix la natura

Taller de Creació

El primer amor

Textos: Ricard Biel, Núria Martí i Montserrat Galícia

Amb textos de Ricard Biel, Núria Martí i Montserrat Galícia.

La Memòria

L'hospital dels pobres

Text: Narcís-Jordi Aragó

Hi hagué un primer hospital de Santa Caterina, en un descampat a la riba esquerra de l'Onyar, arrean del camí que avui és el carrer Ultònia de Girona. S'anomenava l'Hospital dels Pobres i s'hi acollien malalts des de començament del segle XIII.

Opinió

Hemeroteca

Subscripció

Butlletí