Portada

Número 257

2009

Sumari

Rdglink

Consulteu els continguts complementaris de la revista impresa, i informació addicional

CiberRdG

Dossier

El paisatge gironí de Joan Vinyoli

Text: Pep Solà i Cristina Badosa

La relació de Joan Vinyoli (1914-1984) amb les comarques de Girona té dos centres, ubicats a Santa Coloma de Farners i Begur. Ambdues poblacions, l'una d'interior i l'altra costanera, estan íntimament vinculades als fecunds períodes de vacances del poeta i van jugar un paper fonamental en la vertebració de la seva obra. Tanmateix, hi ha altres indrets de la geografia gironina que també hi tenen una presència remarcable per diverses raons: bé perquè van ser escenari de la gènesi d'alguns poemes, bé perquè el poeta es va nodrir en la contemplació del seu patrimoni natural o cultural, o bé perquè li dispensaren reconeixement honorífic per la seva obra.

Reportatge

L'home que valia un sac de blat

Jordi Carreras

El 3 d'abril de 2009 va morir a Atlanta (Estats Units), als 91 anys, Cosme Campsolinas i Custoja. Fill de la Vajol, és un complet desconegut a Catalunya. Va prendre part a la Guerra Civil Espanyola i a la Segona Guerra Mundial. Després de ser torturat pels nazis, va formar part dels refugiats que Franco va retornar als aliats a canvi de matèries primeres, com sacs de blat. Més tard, va deixar-ho tot per anar-se'n a Amèrica del Nord, on va triomfar com a cuiner.

Entrevista

"La llibertat és no tenir passat"

Text: Xavier Cortadellas Fotografia: Martí Artalejo

Gironí d'Ibahernando (Càceres), Javier Cercas viu a Barcelona, escriu en espanyol i el dia que l'entrevisto no recorda el nom de la traductora al català d'"Anatomía de un instante", el seu últim llibre. «En Xavier Lloveras va traduir "La velocidad de la luz"; en Ponç Puigdevall, "Soldados de Salamina". Ara, sé que l'ha passat al català una noia que tradueix molts de llibres. Em van dir el nom, però... és igual... és que només he vist vint folis». En Felip Ortega l'ajuda: «Esther...». «Sí, senyor! Esther Roig», diu en Cercas, mentre mira uns llibres en anglès.

Història

Els últims llops de Girona

Text:Josep Maria Massip Fotografia: Lluís Morera

Les dades històriques donen fe que fa poc més de cent anys el llop encara era part de la fauna habitual a qualsevol de les nostres comarques. Des de l'any 2003, aquest cànid ha tornat a Catalunya; se n'han localitzat alguns exemplars a la serra del Cadí. Tot i que són d'origen italià, prèviament ja s'havien establert a França i continuaran la seva expansió, tal com està passant en altres territoris europeus.

1808-1809

La llista de Tomàs Puig

Text: Jordi Frigola i Arpa Fotografia: Eduard Punset

El 12 de desembre de 1809, després de la capitulació de Girona, el mariscal de l'imperi napoleònic Augereau, cap de l'exèrcit d'ocupació de Catalunya, nomenà corregidor l'advocat afrancesat de Figueres Tomàs Puig "por sus talentos, su infatigable zelo y conocimiento que tiene de la Cataluña". Més endavant, Puig va preparar una llista de les persones que s'havien mostrat com a afrancesades i lllur situació en aquells moments.

Arts

Cartografia de Visualitats

Narcís Selles

Escriure un article, ni que sigui de divulgació com aquest, sobre la història de l'art contemporani a les terres gironines es pot fer de moltes maneres i des de moltes perspectives. En aquest cas, hem optat per perioditzar el fet estètic en relació amb els diferents contextos temporals i, alhora, per atendre'n les principals aportacions, sovint en diàleg amb corrents internacionals, que van suposar punts d'inflexió significatius en el camp artístic local.

Educació

Matemàtiques: un os de mal rosegar?

Text: Carles Gorini (Engega UdG) Fotografia: Marçal Molas

Els professors gironins coincideixen a dir que les ciències exactes són més necessàries que mai, tot i que cada dia més alumnes se'n desentenen. Arran de les Jornades d'Aprenentatge i d'Ensenyament de les Matemàtiques (JAEM) celebrades fa uns mesos a Girona, diferents ensenyants de bàsica, ESO i batxillerat debaten sobre les dificultats d'impartir aquesta disciplina i proposen algunes solucions.

Educació

Maria Ros: per una escola catalana

Text: Jordi Galofré

Avui dia, que a les escoles de Catalunya l'ensenyament es faci en català pot semblar la cosa més natural del món. I que la dictadura franquista perseguís la nostra llengua és també sabut i conegut. El que no és tan conegut és l'esforç que es va haver de fer per tornar a introduir la nostra llengua a l'escola després de tants anys de dictadura, i les resistències que es van haver de superar per part d'alguns mestres; pocs, certament, però massa. Maria Ros va dedicar la darrera etapa de la seva vida professional a la catalanització de l'escola, tot i la incomprensió de més d'una companya de professió.

Clàssics revisitats

L'escriptor més pulcre

Vicenç Pagès

Joaquim Ruyra (1858-1939) va néixer a Girona però va situar gran part de la seva obra a Blanes, d'on provenia la seva família i on va acabar vivint. El 1903 publicà 'Marines i boscatges', i el 1920, amb més de seixanta anys, el revisà, l'amplià i el publicà amb el títol 'Pinya de rosa' (l'any 2004 la Nova Biblioteca Selecta va reeditar 'Marines i boscatges', tot ignorant l'última versió de l'autor). El títol, que remet a un tipus de nus, no només accentua el caràcter nàutic del llibre, sinó que resulta útil com a metàfora de la unió de materials esparsos: "Ara la corda tindrà el seu nu de conclusió i constituirà un cos definitiu", explica en el pròleg.

Patrimonis fràgils

L'arquitectura racionalista

Rosa Maria Gil

L'Exposició Internacional de 1929 a Barcelona representà una veritable epifania de l'estil monumentalista, apropiat per la dictadura de Primo de Rivera. L'excepció fou el Pavelló d'Alemanya, dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe, un dels promotors i representants del racionalisme europeu. El magnífic pavelló alemany es convertí en l'estand ideal per exposar al món la nova arquitectura, però el context no era propici a les avantguardes, i esdevingué de seguida un patrimoni fràgil. Acabada l'exposició, fou enderrocat i oblidat.

Ciències

Els ocells de pagès emprenen el vol

Josep Rost Bagudanch i Alfons Delgado-Garcia

El paisatge tradicional mediterrani, format per un mosaic de zones agrícoles i boscos, té un gran valor en termes de biodiversitat, però durant les últimes dècades s¿ha vist transformat per la intensificació de l¿agricultura i la proliferació d¿infraestructures i urbanitzacions. A la plana de la Selva, aquests canvis han comportat una important pèrdua de biodiversitat: més de cinquanta espècies d¿ocells pròpies d¿espais oberts pateixen problemes de conservació. Però no és una situació irreversible.

Perfil

Siso Coromina

Gerard Bagué

L'amor de les mares és perillós. La de Siso Coromina (la Bisbal, 1981) li preguntava sovint si no podria fer una música més comercial, que arribés a més gent. Ell li va acabar dient que el veiés com un monjo que segueix la crida d'una vocació, com el practicant d'una religió que no porta a l'èxit fàcil sinó a la recerca de sonoritats profundes i inexplorades. Aquests són els deu manaments del líder del grup Tarannà.

Interiors

Platea: la nit com a escenari

Text: Xevi Castillón Fotografia: Toni Vilches

El periodista Xevi Castillón repassa la història present d'un dels locals nocturns per excel·lència de la ciutat de Girona: Platea.

Artistes

Joan Clapera Mayà, un innovador del paisatge

Text: Joan Sala Fotografies: S.Comalat

Joan Clapera Mayà va néixer a Olot l'any 1929. Va estudiar a l'escola pública de la població i als catorze anys entrà d'aprenent al taller d'imatgeria religiosa El Arte Cristiano, i paral·lelament assistia a classes de l'Escola de Belles Arts de la seva ciutat nadiua, seguint, d'aquesta forma, els passos de molts altres artistes locals. Fins als quaranta-un anys treia temps d'on podia per pintar, un cop finalitzat el seu horari laboral, però el 1970 va prendre la decisió de deixar el taller d'imatgeria religiosa i dedicar-se plenament a la pintura, cosa que ha fet ininterrompudament fins als nostres dies.