Portada

Número 255

2009

Sumari

Rdglink

Consulteu els continguts complementaris de la revista impresa, i informació addicional

CiberRdG

Dossier

40 anys sense trens petits

Carles Gorini, Josep Pastells i Oriol Torrellas

El 1969 es van clausurar els darrers trens petits de Girona. Encara avui, quan es parla de la desaparició dels trens d'Olot i de Sant Feliu se'n sol donar la culpa als que manaven a Madrid. Si repassem els fets potser descobrirem que no van ser-ne els únics responsables. En aquest dossier, es repassa la història de la desaparició dels trens petits de Girona i el llegat que han deixat amb vies convertides ara en espais verds per a vianants i ciclistes.

Reportatge

Demà serà una altra cobla

Josep Pujol

El relleu generacional s¿ha produït dins de la cobla d¿una forma menys apocalíptica del que s¿esperava, però els nous talents no volen ser només corretges de transmissió. Han nascut als anys vuitanta i han aprofitat el desplegament del grau superior de música, que finalment ha donat una titulació equiparable a la universitària a estudiants de tenora, tible o flabiol i altres instruments considerats de música tradicional. Josep Coll parla amb els nous talents de la música de cobla i analitza amb ells els canvis que ha patit aquest món, entre altres, la incorporació de noies que s¿han atrevit a tocar tots els instruments.

Entrevista

"No m'interessa gens el teatre espectacle; reivindico el de primera fila, el que s'acosta a l'espectador"

Núria Sàbat

Pere Puig i Tallada és l'ànima de La Planeta, una sala privada de teatre independent de la ciutat de Girona. És un home d'idees clares i fer discret que sense soroll ni rebombori ha demostrat que les sales alternatives tenen vida més enllà de Barcelona.

Història

El centenari de la Setmana Tràgica a Anglès

Marta Planellas

Auest juliol es commemora el centenari d'uns fets tràgics que van commocionar tot Catalunya. El poble es va revoltar contra l'enviament de tropes a la guerra del Marroc i ciutats com Barcelona, Terrassa, Granollers o Mataró van viure una rebel·lió contra els militars, l'església i les classes benestants, que es deslliuraven de la lluita armada pagant una taxa. Tot i que era una localitat petita, a Anglès també va morir un jove i es van desencadenar greus disturbis amb la Guàrdia Civil. Joan Matas Serra (1883-1966), un pagès que vivia a la Cellera, ho descriu tot en unes memòries inèdites fins ara.

Lletres

Paraules inèdites

Núria Martí

La trobada de poetes "El Balcó, un impuls per a la poesia inèdita" i la instal·lació artisticopoètica Poemitzar, totes dues iniciatives de l'Aula d'Humanitats del Centre Cultural La Mercè emmarcades dins la setmana dedicada a la poesia inèdita, són exemples que demostren que qui escriu no ho fa només mogut per un interès material concret i palpable. Hi ha alguna cosa més: la necessitat d'escriure, primer, i la de fer públics els textos, després.

Clàssics revisitats

"Camí de llum", de Miquel de Palol

Vicenç Pagès

Miquel de Palol (Girona, 1885-1965) va publicar "Camí de llum" fa exactament un segle, en plena joventut. Els manuals de literatura el consideren, dins el moviment modernista, el màxim exponent de la novel·la decadentista escrita en català. Ara bé, el llibre, ¿conserva tan sols l'interès com a símptoma d'un moviment històric extingit, o bé es manté vigent per a un lector no acadèmic? Vicenç Pagès inicia en aquest número una sèrie d'articles on revisitarà un seguit de llibres considerats clàssics, entenent com a tals els escrits per autors nascuts al segle XIX i que formen part del cànon de la literatura catalana. L'objectiu d'aquesta secció no és descobrir obres desconegudes, sinó rellegir-ne de ja conegudes i interrogar-es avui.

Arts

Un mite a Begur

Miquel Martín

Aquest agost es compleixen 50 anys del rodatge de la pel·lícula "De sobte, l'últim estiu" (Suddenly, last summer, 1959), protagonitzada per Elisabeth Taylor i dirigida per Joseph Leo Mankiewicz, del qual se celebra també el centenari del naixement. Les fotografies que en va fer Josep Carreres (Begur 1920-2002) són un valuós testimoni del rodatge, així com de les llums i ombres de l'època.

Patrimonis fràgils

Cementiris rurals

Xavier Solà

Els cementiris, juntament amb les sagreres, han estat els espais urbanístics més vulnerables dels pobles, viles i ciutats, i han patit els efectes de l'especulació urbanística més dura i salvatge. Al fons hem de veure-hi la transformació radical del concepte de la mort, avui dia un tema tabú malgrat l'ús, abús i vulgarització que en fan els mitjans audiovisuals - pensem en les sèries CSI o A dos metros bajo tierra -, potser a causa d'una certa necrofília.

Música

Les havaneres, la flama que no s'apaga

Xavier Febrés

Ja fa més de quarants anys que quatre enamorats de Calella de Palafrugell van voler homenatjar els vells cantaires tot convocant a les terrasses dels bars arran de platja una trobada espontània i nostàlgica per entonar les antigues havaneres en extinció. Van encendre sense saber-ho una flamarada instantània que encara dura.

Societat

Okupes gironins: la recerca de la utopia

Jordi Arbonés, NIF

No es pot entendre cap moviment social sense mesurar la força i l'empremta generacional de l'època en la qual es manifesta. A Girona, com a la resta del món, a la meitat de la dècada dels vuitanta el hippisme s'havia fos i la potència inicial del punk (no future) s'acomodava als dictats del mercat. El món de la moda es renovava amb la imatgeria punk. Des dels anys cinquanta que la indústria havia après a manipular el que inventaven els moviments juvenils, sobretot a Anglaterra i als EUA.

Perfil

Montse Aguer, les lletres de la pintura

Text: Xavier Cortadellas Fotografia: Eduard Punset

A vuit o nou anys, si és que podia, es llegia un, dos o tres llibres seguits, d'una tirada. Encara que la idea no entusiasmava gaire els seus pares, un estiu de final dels setanta va començar a treballar en un magatzem de fruita de Figueres, i va continuar-hi anant uns quants estius més: a catorze anys, a quinze anys, a setze anys. Després va estudiar filologia catalana, perquè li agrada la literatura i perquè ja li anava bé fer classes. "No vaig pensar mai que acabaria treballant a la Fundació Gala-Salvador Dalí".

Interiors

L'Arc, records d'un bar

Jordi Soler

Jordi Soler recorda les vivències viscudes des de la dècada dels 60 al bar L'Arc de Girona.

Artistes

Elías Garralda, entre l'Escola d'Olot i la de Bidasoa

Joan Sala

Elías Garralda Alzugaray va néixera a Lesaka, una població basca de Navarra, l'any 1926. Prové d'una família euskaldun, benestant i molt catòlica, on abunden els veterinaris. Va cursar magisteria. Quan es va produir el cop d'estat franquista exercia a l'Escola Normal de Pamplona, ciutat plena de requetés, ideologia ben allunyada de la seva, militant republicà, motiu pel qual va ser empresonat el mateix 1936. Després de moltes misèries - condemna a mort inclosa -, exilis i depuració, va poder reingressar al cos de mestres, i el destinaren a Olot, un indret ben allunyat de casa seva, que era just el que es pretenia. Des de 1942, Elías Garralda viu a Olot, on ha viscut sempre de la pintura de paisatge i on continua treballant activament.

Taller de creació

Guardians de la literatura

Textos: Josep Torrent, Eduard Pascual, Evilasio Moya, Eva Naranjo / Fotografies: Edyy Kelele

Amb textos de Josep Torrent, Eduard Pascual, Evilasio Moya i Eva Naranjo, tots ells han estat vinculats o continuen vinculats a cossos policials.

La memòria

Ara que fa trenta anys

Narcís-Jordi Aragó

Narcís-Jordi Aragó recorda, en el trentè aniversari de les primeres eleccions municipals de la democràcia, les eleccions que es van viure a la ciutat de Girona.

Apunts

Teatre

Núria Sàbat

Núria Sàbat parla dels darrers muntatges teatrals centrats en la memòria històrica: "La nit més freda (veus a l'exili)", estrenat al TNC el passat mes d'abril, i "La Maternitat d'Elna", que el 6 de juny torna al Teatre de Salt.