Portada

Número 253

2009

Sumari

Rdglink

Dossier

La televisió local: un futur amb interferències

Text: Josep Maria Baixauli-Rafael de Ribot Fotografia: Claudi Valentí

Quan falta un any per a l'apagada analògica, el futur de la televisió local continua sent incert, amb més ombres que claredats i amb incògnites que poden fins i tot fer trontollar el sector. A les comarques de Girona hi ha actualment en funcionament tretze televisions locals. D'aquestes, només nou disposen de l'autorització per fer el pas a la tecnologia digital, que suposarà un canvi del panorama televisiu local. Qui no tingui la llicència haurà de tancar, integrar-se en consorcis d'explotació pública o buscar alternatives en altres mètodes de difusió.

Reportatge

Els pisos Barceló

Tex: Josep Pastells Fotografia: Martí Artalejo

Situats a la falda de la muntanya de Montilivi, en un extrem de la vall de la Creueta i a escassos tres-cents metres de l'Onyar, els pisos Barceló s'han convertit de sobte, per simple contrast, en un destorb paisatgístic, en la cara més lletja de la Girona més moderna, en una berruga impertinent que espatlla la imatge d'avantguarda de la ciutat universitària i escampa als quatre vents les paradoxes del món en què ens ha tocat viure.

Entrevista

"Vaig estudiar ciències, però potser la meva veritable inclinació anava cap a les lletres"

Text: Carles Sapena Fotografia: Pere Duran

Eduard Puig i Vayreda, investigador i divulgador de la cultura del vi en l'etnografia, les arts i les lletres, i coneixedor experimentat de l'enohistòria de l'Empordà, va participar en la creació i gestió de la Denominació d'Origen d'aquesta comarca. És professor a la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Universitat de Girona. Enòleg i empordanès convicte i confés, fa més de trenta anys que manté la columna d'opinió "Des del banc del general" a la premsa local, amb el pseudònim de Pere Carrer.

Art

Piculives: art i vida

Text: Glòria Granell

Ja fa més de deu anys de la mort de Piculives i la seva trajectòria artística resta encara per estudiar i contextualitzar en el marc de la història de l'art gironí i català de la segona part del segle XX. Aferrat a la terra i amb una concepció del món que uneix art i vida, el conjunt de la seva obra plasma amb total coherència la ideologia de l'autor. L'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Girona disposa de la catalogació de gran part de la seva creació. Josep Bosch Puy (Arbúcies, 1937-Girona, 1998) no es considerà a si mateix artista fins que la seva obra es va exposar al públic per primera vegada.

Lletres

Manuel Brunet, un periodista polièdric

Text: Francesc Montero i Aulet

La figura del periodista Manuel Brunet (Vic, 1889 - Figueres, 1956) ha estat durant molts anys de difícil aproximació. Les vicissituds de la seva trajectòria personal i professional sovint han emmascarat una carrera periodística d'alt nivell, i el personatge ha estat projectat injustament al pou de l'oblit. En aquest article, s'ofereix un perfil biogràfic actualitzat d'aquest membre rellevant del periodisme català.

1808-1809

La volta als setges en 83 capítols

Text: Ramon Ripoll

Encara avui desconeixem el grau de participació de la població civil en la defensa de Girona durant els setges ni el motiu (convicció, coacció, desinformació...) pel qual els gironins varen defensar tan afanyosament la ciutat davant dels francesos. Part d'aquests interrogants troben resposta en els escrits que ens han deixat alguns dels involucrats en aquell llast de destrucció i mortaldat. La memòria d'Andreu Oller n'és un exemple.

Història

El somni republicà a les comarques gironines (1900-1936)

Text: Enric Pujol

La imminent inauguració d'una important exposició a la Casa de Cultura de Girona, acompanyada d'un aprofundit catàleg, que revisa els valors i les aportacions del republicanisme entre el 1900 i el 1936, en especial a les comarques gironines, constitueix una bona excusa perquè el comissari de la mostra analitzi les raons per les quals fins fa ben poc s'ha menystingut la reivindicació republicana, fet que contrasta amb el renovat interès dels historiadors per aquest període.

Economia

Girona perd posicions

Text: Ricard Rigall

En aquest temps de crisi moltes veus proclamen que l'economia gironina està basada en sectors i activitats poc productius; sectors i activitats que no contribueixen a millorar el nivell de vida dels habitants del territori. Aquest article analitza l'evolució recent i les perspectives de futur de l'economia gironina en productivitat i competitivitat, és a dir, en la capacitat de l'economia de millorar el nivell de vida dels gironins.

Apunts

Territori

Text: Moisés Jordi Pinatella

Des del coll del Frare, Moisés Jordi aboca Portbou a ressorgir amb projectes lligats al seu llegat ferroviari o a la memòria històrica.

Apunts

Gastronomia

Text: Salvador Garcia-Arbós

Salvador Garcia-Arbós reivindica els vins del territori en els àpats institucionals.

Apunts

Arquitectura

Text: Rosa Maria Gil i Tort

Rosa Maria Gil i Tort defensa l'arquitectura que s'avança als temps.

Apunts

Art

Text: Jordi Font

Jordi Font defensa el treball de sales de les comarques de Girona com l'Espai Zero1 d'Olot i el Museu de l'Empordà de Figueres.

Apunts

Lletres

Text: Xavier Cortadellas

Xavier Cortadellas parla de la controvertida figura de l'escriptor de Palafrugell Àngel Ferran.

Apunts

Teatre

Text: Núria Sàbat

Núria Sàbat recupera el llegat teatral de l'escriptora Mercè Rodoreda.

Apunts

Audiovisual

Text: Gerard Bagué

Gerard Bagué analitza la pel·lícula Pas a nivell, òpera prima del gironí Pere Vilà.

Apunts

Girosfera

Text: Blai Gasull

Blai Gasull aborda el nou fenomen a internet, la xarxa Facebook.

Apunts

Música

Text: Josep Pujol i Coll

Josep Pujol i Coll parla dels espectacles d'arrel barroca Monteverdi Il ritorno di Ulisse i El Messies de Händel, que es van poder veure a Girona a finals de l'any passat.

Apunts

Del TGV

Text: Carles Gorini

Carles Gorini relata l'afectació que pot tenir l'actual crisi econòmica en l'arribada de l'alta velocitat a la demarcació.

Cròniques

Cròniques de comarques signades per Joan Ferrerós (Alt Empordà), Gerard Prohias (Baix Empordà), Joan Sala (Garrotxa), Dani Vivern (Gironès), Xavier Xargay (Pla de l'Estany), Josep Maria Sebastián (Ripollès i Cerdanya) i Joan Domènech (Selva).

Educació

Carreras i Dagas i l'educació dels discapacitats

Text: Josep Maria Garcia i Albert Morcillo

El professor Joan Carreras i Dagas (Girona, 7 de setembre de 1823 - La Bisbal d'Empordà, 19 de novembre de 1900) ha estat poc estudiat com a músic. Malauradament, també és poc conegut el vessant de Joan Carreras com a professor de nois i noies amb discapacitats sensorials. «El Colegio de Ciegos y de Sordomudos y Academia de Música, bajo la dirección de D. Juan Carreras y Dágas y la protección de la sociedad Liceo Gerundense» es va crear l'any 1873 a la ciutat de Girona. Es tracta de la primera institució educativa a Girona i comarques de la qual tenim constància i va ser una iniciativa seva.

Interiors

Can Cusí, la Sala Edison de Figueres

Text: Joan Ferrerós

Joan Ferrerós reivindica la protecció de la Sala Edison de Figueres, tancada des de fa més de 25 anys.

Patrimonis fràgils

Places de braus

Text: Mònica Bosch

Catalunya corre el perill de fer taula rasa de les seves places de braus o bé de mistificar les poques que queden deixant-les del tot irreconeixibles (i, per tant, menys comprensibles) per a les generacions futures. A Catalunya, avui, només continuen dempeus sis places de toros, i no a totes s'hi fan curses de braus.

Artistes

Joan Ferrés, un escultor en actiu als 84 anys

Text: Joan Sala Fotografia: Salvador Comalat

Joan Ferrés i Curós, nascut a Olot el desembre de 1924, és un home honest, senzill, discret, amable, amb una vida ordenada i plàcida. És tot un plaer poder parlar amb una persona de vuitanta-quatre anys amb una memòria prodigiosa, una bona salut - diu que no ha de prendre ni una sola pastilla-, i que, assegura, té la necessitat de treballar cada dia. L'escultura ha estat la seva passió, gràcies a la qual va poder viure'n durant l'etapa laboral, i també gràcies a l'escultura viu ara, ja que sol passar diàriament sis o set hores al taller, horari que pot allargar en moments determinats quan la inspiració li ho demana.

Taller de Creació

Vivències de poble

Textos: Dolors Miquel, Enric Casasses i Joan-Lluís Lluís Il·lustracions: Taller de Creativitat Plàstica de Quim Coromines a La Mercè

Amb articles de Dolors Miquel, Enric Casasses i Joan-Lluís Lluís.

La Memòria

El mur de la vergonya

Text: Narcís-Jordi Aragó

La intervenció agressiva de les autoritats franquistes en el patrimoni artístic de la ciutat de Girona, posada de manifest en diversos llocs i ocasions, va tenir la seva clamorosa culminació l'any 1970 amb la construcció de la llotja funerària de la plaça de Sant Domènec.

Patrimoni

Bestiari vora l'estany

Text: Guerau Palmada

Al llarg de la seva dilatada història, la plaça Major de Banyoles ha estat l'escenari de tota mena de festes. En aquest article es vol destacar les festes tradicionals i commemoracions de fets històrics que hi van tenir lloc durant els segles XVII i XVIII, amb la presència d'una figura emblemàtica per a la ciutat vora l'estany: el drac alat.

Opinió

Hemeroteca

Subscripció

Butlletí